L'any 1990 es va fer popular un tipus de llibres coneguts com "l'ull màgic".
Eren llibres que mitjançant stereograms o imatges ocultes, permetien veure amb una mica de concentració altra imatge dins de l'altra.
Es tractava de fixar la mirada en un punt de la imatge a una distància entre 48 i 73 mil·límetres dels teus ulls, fins que acabaves veient altra imatge o imatge 3 d a dintre.
I dit això, m'agradaria fer una reflexió
Sobre una cosa que em va passar l'altre dia.
Era un dia assolellat i el primer que se'ns va acudir a tota la família per un dia tan bonic va ser anar-nos-en a la platja.
Vam agafar el nostre paraigües, tovalloles i nevera, directes tots a gaudir d'un dia de platja.
Després d'una bona estona banyant-nos i prenent el sol, ens vam ficar en un xiringuito que feia unes excel·lents paelles. Davant vam tenir la gran sort que hi havia un petit parc per jugar els nens, el meu s'ho va passar bomba jugant amb altres nens.
Per finalitzar un dia magnífic i com a colofó especialment per al petit, vam anar a veure una pel·lícula de Disney que tant li agradava al meu fill.
El cinema estava ple de gent, ja que era una pel·lícula molt maca.
De cop i volta em va passar una cosa molt estranya, vaig sentir un so, era el meu despertador. No entenia res, vaig posar la televisió i em vaig quedar encara més estranyat quan vaig veure aquesta imatge:
Eren llibres que mitjançant stereograms o imatges ocultes, permetien veure amb una mica de concentració altra imatge dins de l'altra.
Es tractava de fixar la mirada en un punt de la imatge a una distància entre 48 i 73 mil·límetres dels teus ulls, fins que acabaves veient altra imatge o imatge 3 d a dintre.
I dit això, m'agradaria fer una reflexió
Sobre una cosa que em va passar l'altre dia.
Era un dia assolellat i el primer que se'ns va acudir a tota la família per un dia tan bonic va ser anar-nos-en a la platja.
Vam agafar el nostre paraigües, tovalloles i nevera, directes tots a gaudir d'un dia de platja.
Després d'una bona estona banyant-nos i prenent el sol, ens vam ficar en un xiringuito que feia unes excel·lents paelles. Davant vam tenir la gran sort que hi havia un petit parc per jugar els nens, el meu s'ho va passar bomba jugant amb altres nens.
Per finalitzar un dia magnífic i com a colofó especialment per al petit, vam anar a veure una pel·lícula de Disney que tant li agradava al meu fill.
El cinema estava ple de gent, ja que era una pel·lícula molt maca.
De cop i volta em va passar una cosa molt estranya, vaig sentir un so, era el meu despertador. No entenia res, vaig posar la televisió i em vaig quedar encara més estranyat quan vaig veure aquesta imatge:
No hay comentarios.:
Publicar un comentario