馬美島上的巨人. Un Gigante en la Isla de Playmobil

¿Qué hace un español escribiendo en chino?.
Yo en su día me hice una pregunta parecida ¿por qué no hacer un libro en chino?. He pensado que mis libros a través de una herramienta tan potente como internet, un intermediario llamado Amazon y un país con el mayor número de habitantes del mundo, era un triángulo perfecto para motivarme a escribir mi primer libro en chino.
Se trata de un cuento-cómic para niños, pero para mí poder hacer este libro ha sido un éxito independientemente de su resultado final.
Los retos siempre están dirigidos a los atrevidos y no a los prudentes.
En un mundo globalizado yo me pregunto; ¿por qué no ser un español que escribe en chino?.

西班牙人用中文寫什麼? 我一天也問自己一個類似的問題,為什麼不用中文寫一本書呢?我認為,我通過一個像互聯網一樣強大的工具,一個叫阿馬松的仲介,一個世界上居民人數最多的國家,是一個完美的三角形,激勵我寫我的第一本書中文。 這是一個講故事的兒童,但對我來說,能夠使這本書是成功的,無論它的最終結果。 挑戰總是針對的是大膽的,而不是謹慎的。 在全球化的世界中,我想知道;為什麼不是一個用中文寫作的西班牙人呢?

Un Gigante en la Isla de Playmobil

Los Playmobil nacieron en una empresa alemana fundada en 1876. Hans Beck el fundador de esta fábrica de juguetes situada en Zirndorf es considerado el padre de estos pequeños juguetes.
La historia que plantea Un Gigante en la Isla de Playmobil hecha en formato cuento-cómic describe un mundo real que navega por un mundo irreal.
Este libro hará navegar por los sueños sobre todo a los niños, los cuales tienen una imaginación infinita y maravillosa a la vez.
Esta historia también intenta enseñarte que a veces la vida te da una lección de humildad, donde antes eras el más fuerte, ahora te sitúa en la posición del más débil, enfatizando con él.
Un Gigante en la Isla de Playmobil, es una aventura que a cualquier niño que tenga estos juguetes le va a encantar.
Un cuento-cómic escrito en 3 idiomas; en Español, Catalán y Chino.

Coronavirus. TOT PASARÀ I DESPERTAREM

TOT Passarà I DESPERTAREM

Tots estem passant per un món
Ofuscat que ens obliga a canviar i
També ens fa reflexionar.

Pintem un quadre de verd, tot i que
A vegades aquest color s'esvaeix,
Somiem amb un món com el d'abans
Augurem que tot tornarà la normalitat
Resistiré, serà la nostra cançó
Avisant de què mai ens agenollarem.

I per sempre, haurem après a:

Desitjar tot allò que no valoràvem
Esperarem que aquest malson
S'acabi i pensem un de millor,
Per sempre que sigui, ajudar-nos
Entre tots havent après que la unió
Reforça qualsevol problema.
Tanmateix, espero no torni un virus,
Aquest que ens paralitza la societat
Recordant-nos la debilitat al món
Ensenyant-nos per no equivocar-nos
Mirarem a l'passat per corregir futur.

Coronavirus. Els meus herois

La meva visió sobre els nous herois que han aparegut a les nostres vides.
En aquests moments difícils que vivim, m'adonat que ens faltaven herois, però no com Superman, Spiderman, Batman, etc.
Aquests herois que m'agraden molt més, són uns que s'han convertit en els capitans d'un vaixell en el qual anem tots i que ens porten a un port segur.

"El meus herois, els Sanitaris".

Coronavirus. ELS NENS DE SANT MARTÍ

ELS NENS DE SANT MARTÍ
De dia he vist l'arc Sant Martí
Il·luminat i ple de colors
Amb uns nens pintant-lo
Entre somriures i decepcions.

Nens de tots els colors
Que baixats des del cel,
Units però la il·lusió
Intenten evitar la pena del món.

Pintant somriures on hi havia llàgrimes
I tenyint d'esperança aquest símbol d'amistat,
Necessitat en un món que té cada dia un cel més trist.
Recordat només quan les seves autèntiques i
Tristes llàgrimes simulen les penes del món.

Voluntaris aquests nens
Ingenus pel seu treball
Dediquen el seu temps jovial
A pintar un símbol de pau.

Fet amb massa freqüència
Assetjats cada dia i
Amb un esperit altruista,
Ells prefereixen pintar a jugar,
Sense que a canvi de pintar
Els paguin amb jugar.

És bonic un cel amb amor
Realçat amb els seus set colors,
Encara que els nens haurien de
Nedar sempre en contes,
Enterrant per sempre els Arcs de Sant Martí.

Aquest poema, és la meva particular forma d'homenatjar els nens que realcen i fan bo un refrany:
"Una imatge val més que 1000 paraules".

Jose i el Coronavirus 1 °Part

 El Coronavirus ens ha fet canviar a tots la nostra mentalitat que haurem d'adaptar-la quan tot això acabi.

També es pot parlar d'un punt positiu en tot això, i és que ens convertirem en persones més humils, valorant la vida com mai i havent après que la vida transcorre per un camí fet d'una capa molt fina de gel, que es pot trencar en qualsevol moment i enfonsar-nos.
Ens preocupa i molt el futur dels nostres fills i ara més que mai.
El meu fill com el de tots els pares, segur que hi ha après a viure amb aquest problema, tot i que evidentment els agradaria que la vida fos com abans.
Per mi i la meva dona ha estat molt important desdramatitzar aquest greu problema, intentant transmetre molta alegria, jugant, gaudint i en definitiva fer que ell comparteixi la nostra alegria cada dia de confinament.
Tot això em fa recordar la pel·lícula "la vida és bella", on la tristesa es converteix en alegria majestuosament.
Aquesta és la millor manera d'afrontar aquest repte que s'ha presentat en les nostres vides sense estar convidat.
Tots superarem això i sobretot desitjarem que els nostres fills, mai més hagin de passar un malson com aquest.