Coronavirus. ELS NENS DE SANT MARTÍ

ELS NENS DE SANT MARTÍ
De dia he vist l'arc Sant Martí
Il·luminat i ple de colors
Amb uns nens pintant-lo
Entre somriures i decepcions.

Nens de tots els colors
Que baixats des del cel,
Units però la il·lusió
Intenten evitar la pena del món.

Pintant somriures on hi havia llàgrimes
I tenyint d'esperança aquest símbol d'amistat,
Necessitat en un món que té cada dia un cel més trist.
Recordat només quan les seves autèntiques i
Tristes llàgrimes simulen les penes del món.

Voluntaris aquests nens
Ingenus pel seu treball
Dediquen el seu temps jovial
A pintar un símbol de pau.

Fet amb massa freqüència
Assetjats cada dia i
Amb un esperit altruista,
Ells prefereixen pintar a jugar,
Sense que a canvi de pintar
Els paguin amb jugar.

És bonic un cel amb amor
Realçat amb els seus set colors,
Encara que els nens haurien de
Nedar sempre en contes,
Enterrant per sempre els Arcs de Sant Martí.

Aquest poema, és la meva particular forma d'homenatjar els nens que realcen i fan bo un refrany:
"Una imatge val més que 1000 paraules".